Després d'una setmana d'exàmens i d'entregar treballs no es pot dir que hagi estat una setmana de masses emocions, potser el moment més intens de la setmana va ser el divendres a les 3:55 de la tarda quan encara estàvem a la sala d’impressores intentant imprimir els dos treballs que havíem d’entregar abans de les 4. Crec que ni als partits de futbol corro tant... El cas és que els estudiants tenim una targeta on hi va un xip, aquest xip s’utilitza per pagar tot el que es compra a dins la universitat; és a dir, des del menjar fins a les fundes d’un CD, passant també per les fotocòpies. Hi ha una màquina a baix de tot la qual s’utilitza per omplir el xip de diners, la sala d’impressores està al segon pis; entre anar a recarregar el xip mes d’un cop, a comprar els CD’s (també a la planta baixa), a posar la funda als treballs i tornar a baixar un altre cop perquè un dels CD’s no se’ns havia imprès be...aquelles escales les vaig fer unes 7 vegades contant el cop que les vaig fer amb el cul. Tornant a la sala d’impressores, hi havia un noi ros ulls blaus, allò que es veia que era de pel nord; dons res la cosa està en que aquest noi estava corregint un treball sencer a l’ordinador que normalment es fa servir NOMÉS per imprimir i entre els nervis i tot vam començar a calumniar amb castellà amb l’altra companya de València: Que aquest noi no hauria de estar corregint aquí, que no arribarem a temps, l’hi demanem si podem fer servir un moment l’ordinador? Demana-li, demana-li!!!... Excuse me, can we use the computer for a while?¿ Noo si hablo español!! :S :S Va ser una mica “Tierra tragame”, resulta que era un alemany canari estudiant a Holanda amb anglès... (una mica liós això de la procedència del noi però si torneu a llegir la frase el segon cop s’entén millor) total que ens vam començar a fer les simpàtiques ens va ajudar a imprimir i vam fer l’últim esprint direcció al primer pis a entregar els treballs, pel camí ens vem trobar un company de classe i vem acabar de fer la carrera junts. Finalment ho vam aconseguir!! Aquesta universitat és bastant estricta amb el tema puntualitat i a les 4 de la tarda el professor ja estava posant tots els treballs a dins la caixa per emportar-se'ls.
Un dels apartats de la pàgina web amb Dreamweaver
Una altra fet ha estat l’arribada de les xines i l’Alice que se’n ha anat. La Dorothy va arribar el dimecres al matí, i la Jazz ahir també al matí. Semblen molt bones persones i amb bastantes ganes de gaudir de l’experiència. La Dorothy és molt graciosa, molt menuda i gràcies a ella estic aprenent moltes coses d’Asia. M’estic adonant que no sabia gairebé res... i la veritat és que és bastant interessant. La Jazz la vam anar a buscar amb la Dorothy a l’estació de tren, el meu propòsit era agafar el bus amb elles però quan me’n vaig adonar que no tenia les claus per lligar la bicicleta vaig haver de tornar pedalant. Els hi vaig ensenyar quin era el bus que havien d’agafar i jo ja les esperaria a la parada on havien de baixar. Al cap de 45 minuts d’espera encara no eren allà... vaig tornar a casa a despedir-me de l’Alice i a trucar a les Xines, ningú em contestava així que vaig decidir tornar a la parada, però al cap de 20 minuts més d’espera i a 5 graus sota zero un no aguanta gaire, vaig tornar cap a casa i van arribar al cap de mitja hora; s’havien equivocat de bus...
La primera notícia que vaig rebre ahir al matí quan em vaig despertar va ser que m'havia de canviar d'habitació aquell mateix dia ja que la Xina nova ocuparia la meva. Vaig estar pràcticament tota la tarda canviant les coses de lloc i netajant l'habitació perquè estigués tot apunt i pogués dormir aquesta nit a la nova habitació:
