martes, 8 de febrero de 2011

Luxemburg i alguna cosa més

Quan portes gairebé 3 setmanes d’exàmens i treballs, quasi sense sortir de casa, es necessita una mica d’aire fresc. Dimecres passat vaig fer l’últim examen i al mateix dia vam aprofitar per celebrar el cap d’any xinès i conèixer alguns dels nous erasmus. El vam celebrar a casa nostre aprofitant que dues de les companyes de pis són Xines, i van venir unes 9 o 10 persones més. Sincerament no m’esperava el menjar tant bo, amb el menjar no m’acostumo a arriscar massa, però em va agradar molt. A més a més en van fer un fotimer com acostumen a fer els asiàtics.

Aquell mateix vespre em vaig fer les maletes ja que l’endemà vam marxar a un viatge gairebé imprevist a Luxemburg. El dijous a les 9 del matí les dues finlandeses, una xina, una altra catalana i jo vam agafar el cotxe de la Linda (una de les finlandeses) i amb qüestió de 3 o 4 hores vam ser a Luxemburg. Un cop allà i haver trobat l’hotel vam anar a visitar la ciutat. Era molt estrany, semblava que estiguéssim dins d’una pel·lícula d’aquestes que s’inventen el paisatge. És una ciutat d’estil medieval, amb molts desnivells i altures impressionants. Vam anar al cementiri militar més gran d'europa, que es veu que és allà, vam anar també a unes coves per dins la muntanya que acabaven a les parets d’uns penya-segats i des de la cova es podia veure què hi havia a baix tan sols traient el cap entre la balla que evitava que algú es matés.

Una altra de les coses que em va impressionar de Luxemburg és la riquesa que hi havia; 7 de cada 10 homes anaven amb americana i corbata. La veritat és que no sabia res d’aquest país, ni com era la gent, ni què hi havia per visitar, ni quin idioma parlaven... El que sabia és que tenen bastantes institucions pertanyents a la Unió europea com el banc, però no m’esperava el que vaig veure; les dones molt ben vestides, els homes igual, tothom amb cotxes cars, cases gegants, botigues i restaurants també molt cars, ... Tot i així la ciutat em va agradar molt, però és tant petit que de seguida ho vam tenir vist. El divendres a la tarda vam voler anar a les afores de la ciutat a veure si trobàvem algun restaurant baratet al mig d’algun poble per poder sopar i vam anar a parar a Alemanya on vam parar a un supermercat a comprar una mica de menjar ja que allà és més barat. Quan vam sortir del supermercat vam anar a parar a França on vam trobar una petita torre Eiffel on també ens vam parar a tirar algunes fotos, com que era massa fosc vam decidir que l’endemà tornaríem a passar per allí de camí cap a Breda altra vegada. L’últim dia del viatge o sigui el dissabte vam parar també a Leuven un poble de Bèlgica, que si recordeu, és el poble on no vaig poder dormir durant el viatge del semestre passat i vaig acabar dormint a l’estació de trens d’Amberes.

El dissabte es va acabar tornant a casa on ja havia arribat la nova companya de pis. Es diu Sara i és de València. Dissabte mateix vam anar al centre a veure una mica l’ambient i ens vam engrescar fins una mica tard. L’endemà em vaig haver de llevar d’hora per jugar un partit de futbol i a la tarda vespre vam anar al concert de La Pegatina a Tilburg (un poble del costat de Breda).

Va ser el millor amb diferència dels concerts que els he vist tocar. Vam anar amb la Sara, en David i en Fran també de València. Van acabar fent una batucada entre el públic, i a més a més el guitarrista em va regalar una pua. A la pròxima publicació penjaré algun dels videos editats que vaig fer durant el viatge.

domingo, 30 de enero de 2011

Canvis


Després d'una setmana d'exàmens i d'entregar treballs no es pot dir que hagi estat una setmana de masses emocions, potser el moment més intens de la setmana va ser el divendres a les 3:55 de la tarda quan encara estàvem a la sala d’impressores intentant imprimir els dos treballs que havíem d’entregar abans de les 4. Crec que ni als partits de futbol corro tant... El cas és que els estudiants tenim una targeta on hi va un xip, aquest xip s’utilitza per pagar tot el que es compra a dins la universitat; és a dir, des del menjar fins a les fundes d’un CD, passant també per les fotocòpies. Hi ha una màquina a baix de tot la qual s’utilitza per omplir el xip de diners, la sala d’impressores està al segon pis; entre anar a recarregar el xip mes d’un cop, a comprar els CD’s (també a la planta baixa), a posar la funda als treballs i tornar a baixar un altre cop perquè un dels CD’s no se’ns havia imprès be...aquelles escales les vaig fer unes 7 vegades contant el cop que les vaig fer amb el cul. Tornant a la sala d’impressores, hi havia un noi ros ulls blaus, allò que es veia que era de pel nord; dons res la cosa està en que aquest noi estava corregint un treball sencer a l’ordinador que normalment es fa servir NOMÉS per imprimir i entre els nervis i tot vam començar a calumniar amb castellà amb l’altra companya de València: Que aquest noi no hauria de estar corregint aquí, que no arribarem a temps, l’hi demanem si podem fer servir un moment l’ordinador? Demana-li, demana-li!!!... Excuse me, can we use the computer for a while?¿ Noo si hablo español!! :S :S Va ser una mica “Tierra tragame”, resulta que era un alemany canari estudiant a Holanda amb anglès... (una mica liós això de la procedència del noi però si torneu a llegir la frase el segon cop s’entén millor) total que ens vam començar a fer les simpàtiques ens va ajudar a imprimir i vam fer l’últim esprint direcció al primer pis a entregar els treballs, pel camí ens vem trobar un company de classe i vem acabar de fer la carrera junts. Finalment ho vam aconseguir!! Aquesta universitat és bastant estricta amb el tema puntualitat i a les 4 de la tarda el professor ja estava posant tots els treballs a dins la caixa per emportar-se'ls.


Un dels apartats de la pàgina web amb Dreamweaver

Una altra fet ha estat l’arribada de les xines i l’Alice que se’n ha anat. La Dorothy va arribar el dimecres al matí, i la Jazz ahir també al matí. Semblen molt bones persones i amb bastantes ganes de gaudir de l’experiència. La Dorothy és molt graciosa, molt menuda i gràcies a ella estic aprenent moltes coses d’Asia. M’estic adonant que no sabia gairebé res... i la veritat és que és bastant interessant. La Jazz la vam anar a buscar amb la Dorothy a l’estació de tren, el meu propòsit era agafar el bus amb elles però quan me’n vaig adonar que no tenia les claus per lligar la bicicleta vaig haver de tornar pedalant. Els hi vaig ensenyar quin era el bus que havien d’agafar i jo ja les esperaria a la parada on havien de baixar. Al cap de 45 minuts d’espera encara no eren allà... vaig tornar a casa a despedir-me de l’Alice i a trucar a les Xines, ningú em contestava així que vaig decidir tornar a la parada, però al cap de 20 minuts més d’espera i a 5 graus sota zero un no aguanta gaire, vaig tornar cap a casa i van arribar al cap de mitja hora; s’havien equivocat de bus...

La primera notícia que vaig rebre ahir al matí quan em vaig despertar va ser que m'havia de canviar d'habitació aquell mateix dia ja que la Xina nova ocuparia la meva. Vaig estar pràcticament tota la tarda canviant les coses de lloc i netajant l'habitació perquè estigués tot apunt i pogués dormir aquesta nit a la nova habitació:


viernes, 21 de enero de 2011

Exam week

S’ha acabat la setmana blanca que en teoria teníem per estudiar els exàmens de la setmana vinent, i acabar tots els treballs que hem d’entregar també la setmana entrant. El que m’ha portat més mal de cap durant aquesta setmana és poder acabar la pàgina web amb Flash, tal i com he dit en publicacions anteriors mai abans havia fet servir aquest programa i en qüestió d’un més ens han fet dissenyar la nostra pròpia pàgina web amb animacions pròpies incloses. La veritat és que estic aprenent moltíssim l’únic que em falta són més classes teòriques ja que la majoria del que he hagut de fer, i no només jo sinó gairebé tots els estudiants, és llegir el llibre per poder guiar-nos sobre com aconseguir el que volem que el programa faci. Intentant fer una mica de país, la meva pagina web l’he dedicat als plats tradicionals catalans i ensenyaré com fer un bon pa amb tomàquet a través d’animacions on ells mateixos ho poden intentar.

Per altra banda, Breda sembla molt solitària sense els Erasmus del primer semestre. Se’ls troba bastant a faltar. Ahir vaig conèixer el primer dels nous companys, és francès i va arribar la setmana passada. Juntament amb ell han arribat 2 indis, una finlandesa i una noia xina tot i que aquests últims encara no he tingut la oportunitat de conèixer-los. Els pròxims he sentit que arribaran entre la setmana vinent i la següent, a veure si d’una vegada per totes podem conèixer les nostres futures companyes de pis. En quant al pis de moment se’ns fa molt gran per tres persones quan aquest és per cinc, tot i això, l’ambient que hi corra és bastant bo.

Aquesta és la setmana de la cultura a la ciutat de Breda on s’organitzen tota mena d’activitats, en quant a això, s’haurà de deixar d’estudiar per unes hores i anar a veure què és això que tant es parla entre els ciutadans.

Fins aquí la meva publicació d’avui!

lunes, 10 de enero de 2011

Segona part

Ja hi tornem a ser; ahir a les 9 del vespre vaig posar un altre cop els peus a Breda.
Aquests han set uns dies una mica esbojarrats, no he parat, entre veure a tota la família, els amics, el meu aniversari, el cap d’any, els reis, el tió... La veritat és que m’ha agradat tornar a veure a tothom, mentre estava aquí a Breda no m’adonava del que els trobava a faltar en realitat!!









Vaig anar a més a més a treballar amb el 9tv el dia de reis, vaig haver de filmar la cavalcada dels reis de Vic. Em pensava que ja no me’n recordaria de fer anar una de les seves càmeres però crec que me’n vaig sortir prou bé, si deixem de banda alguns errors de focus...

Ara toca posar-se les piles amb els estudis i els exàmens. He de fer uns quants treballs i demà tinc una presentació oral on he d’analitzar la pel•lícula de Toy Story 3 cinematogràficament... No sé com sortirà però em fa bastanta por haver de parlar davant de la classe i a més amb anglès.. En fi a veure com surt...

Continuo publicant!!

domingo, 19 de diciembre de 2010

Neva i no para!

L’actualització d’avui pot ser que sigui la última que faig a Breda per tant possiblament la última de l’any!

Aquests dies estan essent molt extranys, són uns dies de despedides, i pensar que és possible que hi ha gent que no la tornaré a veure mai més es fa encara més extrany i trist! Aquí he conegut gent que val molt la pena i crec que faré el que sigui per poder-los tornar a veure algun dia o altre!! M’agrada saber que si vull viatjar algun dia a filandia hi haurà algú amb quí podré trovar-me, que si vull anar a Amèrica o Canadà també, igual que Alemanya, Xina, Italia i la resta de paisos d’on prové la gent que han passat aquest 2010 a Breda.
No obstant, també tinc moltes ganes de tornar a casa per uns dies i veure a la gent que fa temps que no veig, la família, menjar caldo i carn d’olla i poder conduir el meu cotxe!!

El dimecres passat com us vaig dir vem celebrar la festa d’aniversari per abançat a l’Speeltuin i la veritat és que va ser un èxit ja que van venir més de 70 persones i tothom s’ho va passar bastant bé incluides nosaltres! Les meves companyes d’equip em van regalar una semarreta de la selecció holandesa amb el nom “speedy”a derrere i amb el numero 6 (per en xavi del Barça), em va agradar moltissim ja que a part que no m’esperava cap regal per part de ningú no podien encertar-lo millor!! Em va fer il.lusió que vinguessin també companys de classe ja que amb ells no solo sortir mai de festa i també va ser una bona manera de conèixer-los més. Crec que gairebé tots els erasmus van passar per la festa en algun moment o altre de la nit, i és molt d'agrair!!

Ahir dissabte vem fer el rodatge del curtmetratge que hem de fer per una assignatura de l’universitat. L’escena passa a l’exterior així que ja us podeu imaginar el fred que vem passar, vam rodar amb neu des de les 10 del matí a les 5 o 6 de la tarda. La veritat és que va anar bastant bé deixant el fred a part, l'actor ens va felicitar per lo profesional que li va semblar!! Estem bastant contentes de moment, ara falta l'editatge que em toca a mi, i una de dos o destrosso el curt o queda be! Ja veurem...

Aquests dies està nevant bastant i no veig pas clar que poguem agafar l’avió el dimarts que ve. Aquí el primer que tanquen són els trens així que si comencem per aquí és possible que no poguem sortir ni de Breda!

Segueix l'avantura després de Nadal!!

Bones festes i bon any a tothom!

*-*

martes, 14 de diciembre de 2010

Comença el compte enrrere!

En aquesta actualització no tinc massa res a dir perquè aquests han set uns dies una mica de relax, com que fa bastant fred ens hem passat la majoria del temps en bars, a la universitat o en cases d’altres erasmus mirant pel.licules.
Ahir per exemple vam cambiar una mica, vam anar a patinar sobre gel. Jo hi havia anat pot ser 2 vegades a la meva vida i d’aixó ja fa no sé quants anys el resultat:








Va ser bastant divertit tot i que ara els blaus que tinc repartits per tot el cos són considerables...



Entre la Núria, la Rebecca i jo hem organitzat una festa a un pub que es diu Speeltuin per celebrar els nostres aniversaris i a més a més el fi d’erasmus per la gent que se’n va. L’Speeltuin és el bar on normalment s’organitzen les festes erasmus i el tipic lloc on si hi vas et trobes a tothom, llavors ens han deixat el local sense haver de pagar res!!

A veure com va.. espero que surti tot be!!








I d'aquí una setmana torno a ser a Catalunya!! Comença el compte enrrere!!
:D






domingo, 5 de diciembre de 2010

Flatmates!!

Avui va dedicat a les meves companyes de pis perquè fa 3 mesos que vivim juntes i encara no havia parlat massa d’elles.
Per ordre de la foto i d’esquerra a dreta hi ha la Jaleh Filandesa nascuda a Filipines, jo la Rebecca Alemana però ara viu a Escòcia, l’Alice Italiana i la Núria Catalana.

La veritat és que crec que he tingut bastanta sort amb el que m’ha tocat perquè hi ha poca gent a quí l’hi ha tocat compartir pis amb altres erasmus, n’hi ha que viuen sols, amb una altra persona o fins i tot amb el propietari. Jo he estat molt be aquests ultims mesos i també hi ha ajudat el fet que hi hagués una altra Catalana al pis. Amb la Núria ho hem compartit tot desde que estic aquí, ha set com la meva germana d’Holanda! I sort n’he tingut d’ella!! Amb les altres 3 també n’hem passat de les nostres, com intentar fer fitness després d’anar a dinar al MacDonnald’s, bromes de fer por, festes a casa nostra, etc.. A més a més també tenim una mascota, un gat que es diu Dikidik però li diem Garfield!!!
Ara marxem totes a passar el Nadal a casa menys la Filandesa que es queda a passar-lo aquí, de totes només tornaré jo. Em fa bastanta cosa pensar que quan torni i no hi hauran les mateixes persones, tot i així tampoc és moment de pensar què passarà d’aquí unes setmanes si encara queden 15 o 20 dies per disfrutar!

A més a més avui és un dia d’alegria i molt especial pels nens i nenes Holandesos, avui els ve a visitar Sinterklaas que ve a ser un Papa Noel o un tió per nosaltres, l’únic que Sinterklaas ve d’Espanya, la història diu que prové de Madrid i que arriba a Holanda amb vaixell.. ja m’explicaran com s’ho fa.. en fi que tothom regala regals a tothom. L’altre dia anava per la universitat i una companya de classe em va regalar una lletra gegant de xocolata, em va fer il.lusió per què no m’ho esperava!! La evritat és que ho viuen bastant tot això aquí.

Fins aquí la publicació d’avui!!